Tal com narra l'Ocell de Foc , la vida al monestir era monótona. Sempre feien les mateixes coses, a la mateixa hora, i ell cita que es difícil distingir el Dilluns del Divendres. Es despertaven a les 8, a l'hora de menjar no podien parlar i si ho feien podien ser castigats tal i com li va passar a l'Arnau, l'amic de l'Ocell.
Cuan anaven a dormir, un monjo anomenat el Rossinyol controlava que tots estigueren. En el transcurs de la seva estancia, un dia cuan passava per la sala dels ancians un ancià el va cridar i li va dir que era Berenguer de Foix, l'home que estava buscant l'Ocell. I així l'Ocell va anar descobrint qui era, i s'hi va figurar que era fill d'Aicart, el gran joglar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada