Entrevista a Aloma (Ana i Àngel)

Hui en la nostra revista tenim a la benvolguda Aloma , la qual esta esperant un xiquet! Vols presentar-te tu ?

-D'acord ; em dic Aloma , soc una jove adolescent que estic esperant un nen . Soc molt conformista , encara que he pres la decisió de la meua vida sense deixar-me influenciar, encara que no ho vaig dir fins al final. Realment soc una persona molt reservada que em costa expressar-me perque tinc por del que pensen els altres.

Per què creus que actues d'eixa menera?

-Realment crec que he estat falta d'afecte durant la meua vida. Mai he tingut un amiga que m'ajudara i em donara consell ni cap amic tampoc. Per això em vaig veure forçada a escriure cartes a un mariner imaginari desitjat amb qui té un romanç fictici. A més, tinc gelosia a voltes de Coral, una xica molt guapa i desitjada, a mi també m'agradaria ser atrativa com ella.


Respecte a la teva familia; tens algún germà?


-Doncs si , en tinc dos; bé , en tenia, perque el meu germà Daniel es va suicidar , i aleshores ens vam vindre a viure amb el meu germà Joan i la meua cunyada Anna. En memòria del meu germà, el meu nebot duu el seu nom.


 Com et vas sentir quan la Coral no et va donar el anell per a poder pagar el pis?

-La veritat es que en aquell moment no em vaig adonar del que estava fent , simplement vaig pensar en que si ella volia en anell i jo no el poguera tindre, ella tampoc el tindria, i per una volta no em vaig enconformar amb la situació.

 Quin sentiment vas poder experimentar  en el moment en que vas tornar a la habitació del teu germà Daniel?

-El primer que vaig experimentar va sen un sentiment de nostalgia mesclat amb uns forts records de la situació en la qual va morir. Vaig veure una la taca de sang que deixà el seu cos immòbil al suicidar-se tallant-se les venes amb un vidre. Va ser un moment molt impactant.

Quins plans tens per a tu i per al nen?

- He cridat a la meua amiga Anastasia, que ara està vivint en Manchester. Allí podré trobar un treball que em puga deixar temps per al nen, i mentrestant ella em mantindrà. A més el meu fill podrà recibir una millor educació que la de Espanya , i tindre una visió més crítica.